Namaste! (Hola en nepales)
Avui hem passat tot el dia a Kathmandu. Ens hem llevat a les 7.30 i hem baixat a esmorzar. Molt bo. Tenen coses molt occidentals.
Despres hem contractat un taxi que ens ha portat a l.stupa de Swayambhunath (Estupa dels monos). Ens ha encantat. Estavem tota l.estona amb la boca oberta. I jo mhe polit 2 carrets sencers i una bateria. La Carol s.ha polit les piles de la camera tambe.
Els monos viuen en aquest turo i son “els reis del mambo”. Passegen tranquilament i fins i tot tenen una piscina per a ells solets.
Despres quan baixavem, un parell de “monjos” ens han donat com una benediccio que porta sort. Ens han pintat un punt al front i ens han tirat floretes al cap. Estavem estupendes.
Un cop vista aquesta estupa, hem contractat un altre taxista que no ha parat de tirar-se rots en tot el cami.
Els carrers de Kathmandu gairebe no estan asfaltats, son de terra (o fang) i plens de sots. El taxista anava a velocitat formula 1, en carrers per a 1 sol cotxe en passavem 3. I a mes cal afegir-hi les motos, els rigshaws i els vianants (pq de voreres no n.hi ha). Gairebe feia falta posar-se el casc. Per avanssar, no cal esperar que no vingui ningu en sentit contrari. Per que?? Nomes cal pitar fort i accelerar. Tots tres passem de sobres!! I sense tocar-nos ni un pel. Aixo es el mes sorprenent (i estressant) de tot.
L.estupa de Boudha Bodnath tambe ens ha encantat. Hi havia molts monjos tibetans pregant i donant voltes en el sentit de les agulles del rellotge. I milers de banderes de pregaria de colors.
Hem dinat alla en un restaurant japones per 2 euros i hem anat a l.Hotel a buscar mes carregament de carrets i piles per continuar a la tarda arrassant amb les cameres de fotos.
Despres hem agafat un rigshaw (taxista de bici que pedala i sua molt) i ens ha dut al casc antic: Durbar Square. Un guia molt simpatic (i a qui li ha molat la Carol -encara que ella digui que no-) ens ha fet la ruta i ens ha entabanat per convidar-lo a una cervesa i tot (tot un luxe per a ells!).
Ens fa molt bon temps. Una calor xafogosa tipus Barcelona al mes d.agost. I de tant en tant, el monso deixa caure quatre gotetes comptades. Res d.important.
Dema ja marxem cap al Tibet. Arribem a Lhasa a les 14.30 si tot va be. Des d.alla no sabem si podrem penjar gaires fotos. Pero si podem ja ho farem.
Ja continuarem informant.
PD: Hem penjat alguna foto mes a la pagina d.ahir.
PD1: Tieta: tu ja et pots anar fotent de les meves gangues, pero jo i la Carol ens hem comprat un anorac North Face de Gore-tex amb doble forro per 25 euros cadascuna.
PD2: El meu mobil no te xarxa i per tant esta inutilitzat. No cal que m.envieu mes SMS.
JOPETES!!! Ara ja sé pq has triat aquest viatge….no són els paisatges, ni la gent (Ep! vigileu amb els “Mohindars” diu que són molt lligons!!!)…tu ja sabies que aquí tot era una Ganga !!!!! _ el tiet diu que per això el riu es diu “gangues”-
Per cert, si trobes una màscara barata, wapa i no massa gran…te la recomprarem a bon preu!!!!
Dos petons. Cuideu-vos!
Estem puntualment informats de les vostres activitats gracies al blog.
Esteu molt wapes i molt “mones” a les fotos.
Els comentaris dels de Katdevandu, son molt divers….. nosaltres ens direm a partir d’ara Kan manduka, jejeje.
I tu Núria q no et volies emportar tants rodets!! encara te’n faltaran.
Diu la mama que aprofitis les gangues i et compris unes bones sabates de muntanya.
Ostres… Només de llegir la paraula màgica m’ha vingut mal… Veig que quan tornis seré la “reina de les gangues” destronada… M’hauràs superat… Potser hi cap a la meva motxilla un altre goretex de 25 euros?
Les fotos són molt xules! Esteu molt guapes!
Petonets!
Totalment d’acord amb les stupes, són una meravella, dedicar-hi temps.