Ta shi delek!
Avui ens ho hem passat bomba. A les 9 h del mati ens ha vingut a buscar en Tsering i hem anat a veure el monestir de Drepung (el mes gran de tots).
Quan entravem al monestir hem trobat tot de gent que cremava unes branques amb fulles com si fossin incens. Ho fan cada mati per tenir sort durant tot el dia. Aixo no nomes ho fan als monestirs. Els carrers de Lhasa fan olor d’incens. Cada pocs metres es veu un cremador on la gent hi crema herbes o incens i surt fum continuament que fa una olor forta pero agradable a tot l’ambient.
El monestir ens ha agradat moltissim perque hi havia tots els monjos per alla voltant i a mes hem tingut la gran sort de veure’ls cantar. Es una cosa que nomes fan poques vegades l’any, pero avui algu havia fet una donacio important al monestir i estaven cantant per a ell/a.
La sala on canten es impressionant. Hi caben 10.000 monjos. No s’hi podien fer fotos excepte si pagaves 20 yuans. Evidentment, ens hi hem deixat la setmanada. Aixo nomes es veu un cop a la vida!
Tambe hem vist la cuina dels monjos (per a fer fotos de la qual tambe hem hagut de pagar 10 yuans). I despres, a la sala de meditacions del Dalai Lama, tambe hem tornat a pagar 20 yuans per poder-ne fer fotos. Aquesta nit els monjos fijo que es munten una festa a carrec nostre!
Despres hem anat a dinar i hem fet una petita incursio en la gastronomia tibetana. No us ho creureu pero HEM MENJAT IAC!! Ens hem llanssat i hem demanat un estofat de iac amb patates i pastanaga, acompanyat de “tsampa”, un dels aliments basics del tibet. Son com uns “polvorons” insipids fets d’una mena de pasta de pa sense coure.
Com que avui encara no haviem ficat la pota, hem anat a fer un volt i, como no, mentre passejavem per un carrer que dona la volta a “la catedral”, de cop ens hem adonat que erem les uniques que anavem en contra direccio. Ens ha sorpres una mica, i hem descobert que tothom dona la volta a aquest carrer en el sentit de les agulles del rellotge per pregar a Buda. (Ja hem fet el numeret).
Normalment ja ens miren com si fossim bitxos raros (i sense cap mena de mirament)(vegeu foto de la Carol amb un senyor que l’observa). Els unics que s’ho passen pipa amb nosaltres son els nens. Els hi encanten les nostres cameres i ens demanen que els fem fotos tant si com no. Despres venen corrents a mirar la pantalleta per veure com han quedat i riuen i marxen tan contents. Son monissims.
A la tarda hem anat a veure el temple de Jokhang (la Catedral de Lhasa). El temple mes important del budisme tibeta. Des de la teulada hem fet fotos del Potala, del casc antic, i hem comprat un CD amb cants dels monjos del Jokhang, que es veu que canten molt be.
I despres ja hem anat al super a comprar quatre cosetes per al viatge de dema. Com que la carretera directa a Gyantse esta en obres, haurem de fer una mica mes de volta i ens esperen 460 km amb el 4×4.
I ara ja anirem a sopar aviat i a dormir d’horeta, que dema sera un gran dia.
A partir d’ara potser ja ho tindrem mes dificil per connectar a Internet. Pero ho intentarem.
petons
Carol i Nuria
Comentaris Recents