Ta shi delek!!
Ja som a Zhangmu, a la frontera! I no veieu com plooou… Ahir vam sortir al mati de Xigatse en direccio a Xelgar. Pel cami vam passar per dues collades, la de Tsola (4500 metres) i la de Gyatso La. Aquesta ultima estava a 5248 metres. Va ser espectacular. Encara que a la foto ens veieu somrient, ens costava respirar i el cap semblava que ens havia d’explotar en qualsevol moment… Vam fer quatre fotos i cap al cotxe a dir-li al conductor que tires rapid per perdre altura perque no es podia ni aguantar. Evidentment, les vistes eren impagables, i vam veure tambe uns nomades que vivien alla en una tenda i que ens van sortir a saludar.
Per cert, el iac te gust de vedella. Per dir-ho d’alguna manera. El menjar aqui es forssa bo, no patiu. Mengem be. Com els xinos, pero be. Els hotels estan tots molt be. Ens pensavem que serien mes cutres, pero tots son hotels de veritat i no hem hagut ni de fer servir el sac. Tenen problemes amb els talls de llum, pq a gran part dels pobles del Tibet no tenen central electrica i van amb un generador. Llavors, durant el dia no sol haver-hi llum. Alla a les 20h, torna, amb poca potencia, i va guanyant potencia fins que ens n’anem a dormir. Durant la nit la tornen a tallar. Pero a part d’aixo, estan be.
Els WC col.lectius… ehem… ehem… sense comentaris. Una imatge val mes que mil paraules. I aquesta encara mes pq la va haver de fer la Carol sense respirar, despres d’haver-lo utilitzat totes dues en una emergencia, i la pobra, se’m va quedar blanca. No hi ha ni cadena per fer baixar. Es un gran forat al terra i alla s’hi queda tot.
La foto del guia tambe us la posarem, per a la vostra curiositat. Pero avui no podem penjar cap foto pq en aquest lloc no ens les deixen descarregar. Ja us les penjarem des de Kathmandu.
Avui hem sortit de Xelgar a les 9 i hem arribat a Zhangmu a les 17 h. El recorregut? 244 km. El motiu? Una pista forestal en obres al llarg de la qual ens hem anat trobant sorpresetes. Primer, a un camio se li ha punxat la roda, i l’han hagut de canviar alla al mig. Despres, com que feien barrinades per obrir muntanya, ha quedat la carretera plena de rocs i hem hagut d’esperar que els traiessin. Finalment, quan ja pensavem que tiravem be, ha arribat un punt en que la carretera simplement no existia. Era questio d’uns 4 o 5 metres, pero nomes hi havia un gran esvoranc. Total, que NOMES hem hagut d’esperar que ens en fessin una altra de nova al costat. Res, cosa d’un moment. Tot aixo sumat a una densa boira, una pluja forssa intensa, i la banda sonora del 4×4 on sonava Sonrisas i Lagrimas. Tot plegat surrealista, ja us ho podeu imaginar.
Malgrat tot aixo, val a dir que no haviem vist mai un paisatge tan xulo. Veniem d’un lloc gairebe desertic i ens hem trobat en una mena de “selva” plena de vegetacio i cascades de 200 o 300 metres. Increible.
Abans de tot aixo, pero, hem passat per una altra collada de 5170 metres. I aquesta vegada no hem tingut mal de cap!!!
Dema, quan obrin la frontera, passarem altre cop cap al Nepal. Ens acomiadarem del guia i del xofer (ens fara llastima, segur) i ens esperara l’altre guia a l’altra banda.
A Kathmandu tenim 3 dies per acabar de veure els poblets de la vall i per fer algunes compres.
Ja us continuarem explicant.
Petons a tots.
Carol i Nuria
PD: Montse, aixo d’anar per l’esquerra ara ja ho hem apres. Despres d’haver ficat la pota, clar. Aqui tot va en el sentit de les agulles del rellotge!
Comentaris Recents