Namaste!
[ja us hem penjat les fotos a la pagina d'ahir!]
Ja tornem a ser a Kathmandu! Avui ens hem llevat, hem esmorzat per ultim cop amb el guia i el conductor tibetans i hem anat directament cap a la frontera, on hem hagut d’esperar fins a les 9.30 h que obrissin la duana.
Primer hem hagut d’ensenyar tots els papers i despres hem fet uns 7 kilometres fins a arribar al pont que separa el Tibet i el Nepal.
Alla ens hem acomiadat d’ells dos i ens ha fet molta llastima. Els hi hem donat una bona propina i ja hem marxat amb en Krishna, el guia del Nepal que ja ens esperava des de bon mati. Te 27 anys i tambe us hem posat una foto perque el veieu.
Per sort la carretera estava be i el petit despreniment de terra que hi havia hagut a la nit ja l’havien netejat. No hem hagut de caminar gens ni de carregar les motxilles.
Pel cami hem fet una parada per veure el segon pont per fer salts de “puenting” mes alt del mon (Helena, no em diguis que al Japo tambe n’hi ha un!!! jajajaja). El mes alt del mon es a Nova Zelanda. Alla ens hem fet unes fotos (i a mi, la Nuria, m’han atropellat dues cabres que, per algun estrany motiu, anaven lligades juntes amb un cordill i mentre jo pujava unes escales m’han volgut avanssar una per cada banda. Sort que la Carol m’ha agafat, que si no, em trenco la closca. Coses de la vida!).
El canvi del Tibet al Nepal es nota en tots els aspectes. La xafogor, el paisatge frondos, el caos altre cop, la manera de vestir de la gent, les construccions, etc.
Pel cami ens hem creuat amb molts autobusos i, com veureu a la foto, la gent es posa al sostre. El guia ens ha explicat que la gent del camp prefereix posar-se al sostre, encara que hi hagi seients buits a baix. El cost es el mateix, pero, mira, els hi agrada mes!
En Krishna pel cami ens ha convidat a fer un refresc i despres ens ha portat altre cop cap a l’Hotel que ja coneixem.
Despres de dinar, hem sortit a fer un volt i ara estem aqui escrivint abans de sortir a passejar pel barri turistic.
Petons
Carol i Nuria
PD: Helena, ens has d’explicar quina es aquesta serie que posen als vespres a la TV xinesa on surten uns guerrers molt teatreros que fan magia i lluiten. Alla al Tibet tothom se la mira i estem intrigades!!
PD2: Arantxa y David! Teneis que poneros al dia, que os habeis perdido nuestras aventuras, eh!
PD: Alaitz, cuando tengas el nivel C, empezamos con el tibetano, no??? 
Mare meva quina por el pont aquest, jo no sé si m’hauria atreveit!
La sèrie aquesta no em sona de res, a mi també em teniu intrigada
les fotos d’ahir a la carretera deu n’hi do, eh? Semblava l’embús dels dilluns per entrar/sortir de BCN…
petonets,
Nu, t’enyoro tant que perquè et mantinguis al dia ahir al vespre vaig fer una excepció i mirant TV3 resulta que el Julià i la Mònica s’han separat pq ell s’ha embolicat amb no sé qui, hi ha un gamberro que trenca tractors i vidres de cotxes i tira un roc al cap de la Nuri pq vol matar la Teresa i el Rafa i l’Ester s’han enamorat.
No em puc creure que la teva amiga Agnès et passi informes de Vent del Pla!!!!!!jejejeje Ei …no sé si t´arribarà aquest comentari…no estic massa posat amb això…! es veu tot molt xulo!!! Ah! quan arribis t´hauries de trobar una postal de Zanzíbar….!!!! petonet!!!
Hola nenes!!; es devia sentir molta olor de carn a la brasa no? uff quin fastic!!.Es veritat que son tradicions i cal coneixer-les encara que no les entenguem. De totes maneres tot el que ens ensenyeu es molt diferent del q estem acostumats a veure i aixó es molt enriquidor. Apa que ja us queda poc; em sembla q s’ha fet curt, oi?
Ja veieu q cada dia teniu mes adictes a les vostres croniques. Us haureu de dedicar als” afers exteriors”. Un petonás.
Ostres, Agnès, quant de marro! ! quan torni estaré totalment fora de joc!!!