Aixo s’acaba! Avui ja es l’ultim dia a Kathmandu i dema ja tornem cap a casona. O sigui que aquest sera l’ultim blog que escrivim.

Aquest mati hem anat a Patan, el poblet medieval que ens faltava per veure. La seva plassa Durbar (reial) es patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Ens ha agradat pero era molt semblant als que vam veure ahir, tambe estava ple de temples i monuments diversos, de la dinastia Malla, dedicats a Shiva, a Ganesha, el deu elefant, etc. Alla hem visitat el Temple d’Or, tambe.

Hem ensopegat que hi celebraven el festival de les dones i hem vist com passejaven una senyora que devia ser la mes vella de Patan.

Hem fet unes quantes fotos i de seguida hem tornat cap a Kathmandu. Feia una calor horrorosa. I hem decidit anar a dinar alguna cosa i ara venir a fer el blog fins que afluixi una mica el sol, perque apreta fort.

Dema divendres al mati ens vindra a buscar en Krishna i ens portara a l’aeroport. Alla volarem cap a Delhi i haurem de fer una escala de 10 o 11 hores (quin paaal!!). A quarts de tres de la matinada de dissabte surt el nostre vol cap a Frankfurt. I arribem a Frankfurt de bon mati. Alla tenim una altra escala d’unes 3 horetes, i finalment agafarem l’ultim avio cap a Barcelona, que arribara al Prat a les 11.55 h. (Agnes, en principi no pateixis pq ens venen a buscar els pares de la Carol, pero si hi hagues algun canvi, ja t’ho diriem. Moltes gracies!).

Be, doncs ja ens acomiadem. Fins aqui les nostres aventures pel Tibet i el Nepal! Ha sigut entretingut aixo del blog, oi?!

Gracies a tots per acompanyar-nos en aquest viatge tan xulo.

Ens veiem per donar-vos la pallissa amb les mes de 3000 fotos que hem fet (nooo!! no us amagueeeeu!! us tocara suportar-les, eh!!!).

Petonarros

Carol i Nuria

Avui si que hem fet fotos mes maques!! Hem anat a veure dos pobles medievals i ens han agradat molt.

Primer hem anat a Changu Narayan, on hi havia un temple molt antic i unes estatues de les mes antigues que s’han trobat a tota la vall de Kathmandu. Changu Narayan esta a dalt de tot d’una muntanya, a 8 km de Bhaktapur. Com que alla no hi ha taxis per tornar, hem negociat amb un taxista un preu per tot el dia i ens ha anat esperant i portant a tot arreu fins que ens ha tornat a l’hotel.

Un cop vist Changu Narayan, ens ha portat a Bhaktapur. Es un altre poblet medieval molt i molt maco. Tots els carrers estan empedrats i les cases conseven l’estil d’aquella epoca. I a mes a mes, esta ple de monuments/temple, un al costat de l’altre.

Hem dinat al mig d’una plassa, en un restaurant que tenia una terrassa elevada i des d’alla teniem una vista panoramica fantastica.

Feia moltissima calor, i un sol espatarrant (estem com dues gambes, ara mateix) i havent dinat, hem acabat de veure algunes coses que ens faltaven i el taxista ens ha tornat a l’hotel.

La tarda l’hem tornada a dedicar a passejar per la zona turistica de Kathmandu (el “regateging” cada dia se’ns dona mes be).

I ara soparem per aqui, tambe.

Dema intentarem veure el Palau reial i anar a Patan, un altre poblet que esta aqui molt a prop.

Petons a tots!

Carol i Nuria

PD: Raquel, me alegro de que sigais nuestras aventuras por Madrid. Que razon tienes! Al menos aquellas letrinas no tenian un olor insoportable! Un beso a todos.

PD2: Chusita!! Que tal! Aqui de reciclaje nada, ninya! Lo echan todo al rio este!! Tendrias que ver la de KK que vaja por ahi!!

Aqui estem, altre cop. Nomes falten tres dies per tornar i estem aprofitant el temps al maxim. Ahir a la tarda vam estar fent algunes compres.

Avui ha sigut un dia una mica pse, pse… Hem anat a Pashupatinath, una zona a la vora del riu sagrat Bagmati on fan cremacions els hindus i on hi ha un temple forssa important per als seguidors de l’hinduisme.

La veritat es que ens ha agafat una miqueta de mal rotllo veient com col.locaven els cadavers i com els hi prenien foc, pero mira, son tradicions que tambe cal coneixer (sort que no vam veure el que fan els tibetans, que encara es un pel mes macabra, perque els morts els trossegen i els deixen perque els voltors se’ls mengin i torni a comenssar la roda de la vida…).

El taxista que ens hi ha portat, tenia el taxi decorat de manera molt “fashion” (vegeu foto, es espectacular).

Alla als voltants del temple hi tornava a haver vaques sagrades espatxurrades al mig del cami (qualsevol les toca perque s’apartin!), algun toro, i molts micos d’aquells que ja son amics nostres.  Tambe hi havia “personatges” forssa curiosos. Ja els veureu.

Un cop vist aixo, hem anat a dinar a l’hotel i aquesta tarda hem estat voltant per la zona “guirilandia” de Kathmandu, per contrarestar la dosi de realitat d’aquest mati, que ens ha deixat un pel tocades.

I vinga a comprar xorradetes, tu!! No hi ha qui ens pari. Ja hem apres a regatejar per sota del 50% (una mica tard, pero bueno).

Dema, si no plou (perque avui ha anat plovisquejant tot el dia), anirem a veure Bhaktapur i Patan, dos poblets medievals de la vall de Kathmandu que diuen que son molt xulos.

Per sort ja tornem a estar al primer hotel, amb aigua calenta, forssa pressio a la dutxa, aire condicionat i fruiteta que ens deixen a l’habitacio per cuidar-nos.

A veure si dema tenim fotos mes “animadetes” i us les podem penjar.

Anem a sopar!!

petons

Carol i Nuria

PD: Agnes, no em puc creure que estiguin passant totes aquestes coses!! El Julia s’ha liat amb la detectiva!! Ja fa dies!! Mare meva… el mon esta fatal.

PD2: Richie, gracies per la postal de Zanzibar (mua, mua!), la meva col.le estara fantastica!! A veure si arriben les meves! 

[ja us hem penjat les fotos a la pagina d'ahir!]

Ja tornem a ser a Kathmandu! Avui ens hem llevat, hem esmorzat per ultim cop amb el guia i el conductor tibetans i hem anat directament cap a la frontera, on hem hagut d’esperar fins a les 9.30 h que obrissin la duana.

Primer hem hagut d’ensenyar tots els papers i despres hem fet uns 7 kilometres fins a arribar al pont que separa el Tibet i el Nepal.

Alla ens hem acomiadat d’ells dos i ens ha fet molta llastima. Els hi hem donat una bona propina i ja hem marxat amb en Krishna, el guia del Nepal que ja ens esperava des de bon mati. Te 27 anys i tambe us hem posat una foto perque el veieu.

Per sort la carretera estava be i el petit despreniment de terra que hi havia hagut a la nit ja l’havien netejat. No hem hagut de caminar gens ni de carregar les motxilles.

Pel cami hem fet una parada per veure el segon pont per fer salts de “puenting” mes alt del mon (Helena, no em diguis que al Japo tambe n’hi ha un!!! jajajaja). El mes alt del mon es a Nova Zelanda. Alla ens hem fet unes fotos (i a mi, la Nuria, m’han atropellat dues cabres que, per algun estrany motiu, anaven lligades juntes amb un cordill i mentre jo pujava unes escales m’han volgut avanssar una per cada banda. Sort que la Carol m’ha agafat, que si no, em trenco la closca. Coses de la vida!).

El canvi del Tibet al Nepal es nota en tots els aspectes. La xafogor, el paisatge frondos, el caos altre cop, la manera de vestir de la gent, les construccions, etc.

Pel cami ens hem creuat amb molts autobusos i, com veureu a la foto, la gent es posa al sostre. El guia ens ha explicat que la gent del camp prefereix posar-se al sostre, encara que hi hagi seients buits a baix. El cost es el mateix, pero, mira, els hi agrada mes!

En Krishna pel cami ens ha convidat a fer un refresc i despres ens ha portat altre cop cap a l’Hotel que ja coneixem.

Despres de dinar, hem sortit a fer un volt i ara estem aqui escrivint abans de sortir a passejar pel barri turistic.

Petons

Carol i Nuria

PD: Helena, ens has d’explicar quina es aquesta serie que posen als vespres a la TV xinesa on surten uns guerrers molt teatreros que fan magia i lluiten. Alla al Tibet tothom se la mira i estem intrigades!!

PD2: Arantxa y David! Teneis que poneros al dia, que os habeis perdido nuestras aventuras, eh!

 PD: Alaitz, cuando tengas el nivel C, empezamos con el tibetano, no???

Ja som a Zhangmu, a la frontera! I no veieu com plooou… Ahir vam sortir al mati de Xigatse en direccio a Xelgar. Pel cami vam passar per dues collades, la de Tsola (4500 metres) i la de Gyatso La. Aquesta ultima estava a 5248 metres. Va ser espectacular. Encara que a la foto ens veieu somrient, ens costava respirar i el cap semblava que ens havia d’explotar en qualsevol moment… Vam fer quatre fotos i cap al cotxe a dir-li al conductor que tires rapid per perdre altura perque no es podia ni aguantar. Evidentment, les vistes eren impagables, i vam veure tambe uns nomades que vivien alla en una tenda i que ens van sortir a saludar.

Per cert, el iac te gust de vedella. Per dir-ho d’alguna manera. El menjar aqui es forssa bo, no patiu. Mengem be. Com els xinos, pero be. Els hotels estan tots molt be. Ens pensavem que serien mes cutres, pero tots son hotels de veritat i no hem hagut ni de fer servir el sac. Tenen problemes amb els talls de llum, pq a gran part dels pobles del Tibet no tenen central electrica i van amb un generador.  Llavors, durant el dia no sol haver-hi llum. Alla a les 20h, torna, amb poca potencia, i va guanyant potencia fins que ens n’anem a dormir. Durant la nit la tornen a tallar. Pero a part d’aixo, estan be.

Els WC col.lectius… ehem… ehem… sense comentaris. Una imatge val mes que mil paraules. I aquesta encara mes pq la va haver de fer la Carol sense respirar, despres d’haver-lo utilitzat totes dues en una emergencia, i la pobra, se’m va quedar blanca. No hi ha ni cadena per fer baixar. Es un gran forat al terra i alla s’hi queda tot.

La foto del guia tambe us la posarem, per a la vostra curiositat. Pero avui no podem penjar cap foto pq en aquest lloc no ens les deixen descarregar. Ja us les penjarem des de Kathmandu.

Avui hem sortit de Xelgar a les 9 i hem arribat a Zhangmu a les 17 h. El recorregut? 244 km. El motiu? Una pista forestal en obres al llarg de la qual ens hem anat trobant sorpresetes. Primer, a un camio se li ha punxat la roda, i l’han hagut de canviar alla al mig. Despres, com que feien barrinades per obrir muntanya, ha quedat la carretera plena de rocs i hem hagut d’esperar que els traiessin. Finalment, quan ja pensavem que tiravem be, ha arribat un punt en que la carretera simplement no existia. Era questio d’uns 4 o 5 metres, pero nomes hi havia un gran esvoranc. Total, que NOMES hem hagut d’esperar que ens en fessin una altra de nova al costat. Res, cosa d’un moment. Tot aixo sumat a una densa boira, una pluja forssa intensa, i la banda sonora del 4×4 on sonava Sonrisas i Lagrimas. Tot plegat surrealista, ja us ho podeu imaginar.

Malgrat tot aixo, val a dir que no haviem vist mai un paisatge tan xulo. Veniem d’un lloc gairebe desertic i ens hem trobat en una mena de “selva” plena de vegetacio i cascades de 200 o 300 metres. Increible.

Abans de tot aixo, pero, hem passat per una altra collada de 5170 metres. I aquesta vegada no hem tingut mal de cap!!!

Dema, quan obrin la frontera, passarem altre cop cap al Nepal. Ens acomiadarem del guia i del xofer (ens fara llastima, segur) i ens esperara l’altre guia a l’altra banda.

A Kathmandu tenim 3 dies per acabar de veure els poblets de la vall i per fer algunes compres.

Ja us continuarem explicant.

Petons a tots.

Carol i Nuria

PD: Montse, aixo d’anar per l’esquerra ara ja ho hem apres. Despres d’haver ficat la pota, clar. Aqui tot va en el sentit de les agulles del rellotge!

Nomes tenim una estoneta curta per escriure pero no voliem deixar de fer-ho.

Ahir vam sortir de Lhasa a les 8h del mati i vam arribar a Gyantse a les 15 h de la tarda. Pel cami vam veure de tot: un llac sagrat de color turquesa a 4900 metres, iacs pasturant, tendes de nomades, poblets dispersos en mig del paisatge desert, muntanyes i mes muntanyes, pastors d’ovelles i cavalls per la carretera, nens que corrien al costat del nostre cotxe per saludar-nos, etc.!

Ahir a la tarda vam reposar despres de la llarga ruta. Quan sortiem a sopar vam coneixer un matrimoni de Vic (ves per on!) amb la filla i ens els trobem per tot arreu.

Aquest mati hem visitat a Gyantse el monestir i hem vist de lluny la fortalesa. Despres hem agafat el cotxe i cap a Xigatse. Aqui estem a 3900 metres. El contingut d’oxigen a l’aire es del 67%. Pero el guia ens ha felicitat perque en 15 anys no havia trobat unes turistes tan en forma i que es trobessin tan be com nosaltres.

A la tarda hem visitat el monestir de Tashilunpo. Alla tambe hi havia monjos. I hem vist l’estatua de Buda mes gran del mon, feta d’or, bronze, turqueses i diamants. Fa 26 metres d’alt, 11 d’espatlla i perque us feu una idea de com es de gran, una persona es pot asseure dins la seva orella.

En sortint ens hem fet una foto amb uns nens monjos. I jo (Nuria) sense adonar-me’n li he posat la ma a l’espatlla a un. S’ha girat de cop i m’ha mirat molt malament. No sabia per que i li he preguntat al guia. Tot rient m’ha explicat que es veu que cadascun d’ells porta un Buda assegut a cada espatlla que el controla i el protegeix. Evidentment, si va la Nuria i li posa la grapa a sobre i li espatxurra el buda, no li fa gaire gracia. I jo em pregunto: “Quin estres aixo de portar una buda a cada espatlla, no? Pobre de tu si fas una malifeta. Et cau la bronca en estereo!”.

Ja hem de marxar. A veure si podem posar alguna foto.

Gracies a tots els que ens escriviu i els que ens llegiu.

PD: Agnes!! Ets el meu angel de la guarda!!! (mira que deixar-me el cotxe obert… kin cap… m’haure de comprar dos budes que em controlin)

Petons a tothom!

Carol i Nuria

Avui ens ho hem passat bomba. A les 9 h del mati ens ha vingut a buscar en Tsering i hem anat a veure el monestir de Drepung (el mes gran de tots).

Quan entravem al monestir hem trobat tot de gent que cremava unes branques amb fulles com si fossin incens. Ho fan cada mati per tenir sort durant tot el dia. Aixo no nomes ho fan als monestirs. Els carrers de Lhasa fan olor d’incens. Cada pocs metres es veu un cremador on la gent hi crema herbes o incens i surt fum continuament que fa una olor forta pero agradable a tot l’ambient. 

El monestir ens ha agradat moltissim perque hi havia tots els monjos per alla voltant i a mes hem tingut la gran sort de veure’ls cantar. Es una cosa que nomes fan poques vegades l’any, pero avui algu havia fet una donacio important al monestir i estaven cantant per a ell/a.

La sala on canten es impressionant. Hi caben 10.000 monjos. No s’hi podien fer fotos excepte si pagaves 20 yuans. Evidentment, ens hi hem deixat la setmanada. Aixo nomes es veu un cop a la vida!

Tambe hem vist la cuina dels monjos (per a fer fotos de la qual tambe hem hagut de pagar 10 yuans). I despres, a la sala de meditacions del Dalai Lama, tambe hem tornat a pagar 20 yuans per poder-ne fer fotos. Aquesta nit els monjos fijo que es munten una festa a carrec nostre!

Despres hem anat a dinar i hem fet una petita incursio en la gastronomia tibetana. No us ho creureu pero HEM MENJAT IAC!! Ens hem llanssat i hem demanat un estofat de iac amb patates i pastanaga, acompanyat de “tsampa”, un dels aliments basics del tibet. Son com uns “polvorons” insipids fets d’una mena de pasta de pa sense coure.

Com que avui encara no haviem ficat la pota, hem anat a fer un volt i, como no, mentre passejavem per un carrer que dona la volta a “la catedral”, de cop ens hem adonat que erem les uniques que anavem en contra direccio. Ens ha sorpres una mica, i hem descobert que tothom dona la volta a aquest carrer en el sentit de les agulles del rellotge per pregar a Buda. (Ja hem fet el numeret).

Normalment ja ens miren com si fossim bitxos raros (i sense cap mena de mirament)(vegeu foto de la Carol amb un senyor que l’observa). Els unics que s’ho passen pipa amb nosaltres son els nens. Els hi encanten les nostres cameres i ens demanen que els fem fotos tant si com no. Despres venen corrents a mirar la pantalleta per veure com han quedat i riuen i marxen tan contents. Son monissims.

A la tarda hem anat a veure el temple de Jokhang (la Catedral de Lhasa). El temple mes important del budisme tibeta. Des de la teulada hem fet fotos del Potala, del casc antic, i hem comprat un CD amb cants dels monjos del Jokhang, que es veu que canten molt be.

I despres ja hem anat al super a comprar quatre cosetes per al viatge de dema. Com que la carretera directa a Gyantse esta en obres, haurem de fer una mica mes de volta i ens esperen 460 km amb el 4×4.

I ara ja anirem a sopar aviat i a dormir d’horeta, que dema sera un gran dia.

A partir d’ara potser ja ho tindrem mes dificil per connectar a Internet. Pero ho intentarem.

petons

Carol i Nuria

Ja no tenim mal de caaap!! Ja tornem a caminar i a parlar a la velocitat normal per un esser huma i estem molt contentes! Som unes campiones! Que carai tres dies per aclimatar-se!! Qui ho ha dit? Nosaltres amb una tarda ho matem, aixo! Estem estupendes.

Avui hem suat molt. A les 9 h del mati ens ha vingut a buscar en Tsering amb el super-Toyota-que-lo-flipas i ens ha portat al Norbulingka (=”parc de joies”), el Palau d’estiu del Dalai Lama. Flors, flors i mes flors col.locades cadascuna en un test (i nosaltres diem “quina currada, no? amb lo facil que es fer un parterre”!). Pero s’ha de dir que quedava precios.

Despres hem anat al Potala (=”casa del Dalai Lama”), el palau d’hivern del Dalai Lama. Com veureu a les fotos, l’escalinata per arribar-hi no es cap conya, i clar, a 3700 metres d’alssada (i amb nomes una hora de temps per veure-ho tot), ens arribava la llengua a terra i suavem la cansalada. L’anecdota del dia ha estat quan hem arribat a dalt. Com que ens fan veure tanta aigua, jo (la Nuria) havia de fer un riu. El guia m’ha indicat on era “l’excusat” i li he dit que ara tornava. Al cap de 30 segons, jo ja havia tornat, amb cara de panic i blanca com un llenssol i dient “es igual, ja m’aguanto”. El fet es que l’espectacle era digne de veure. Una sala sense pavimentar, fosca, extremadament pudorosa i plena de iaies tibetanes amb el cul a l’aire i en fila fent les seves necessitats en forats a terra sense cap paret al mig. No es podia ni respirar.

El guia encara riu. Tinc la lleugera sensacio que ell ja sabia el que passaria.

El Potala per dins es impressionant. No ens han deixat fer fotos, pero es una cosa que s’ha de veure algun dia. Tombes enormes d’or massis, de 7 metres de base per 12 d’alssada, escultures de budes, lames, trons, mandales, fets d’or i pedres precioses. Un tresor de cap a peus!

El guia explicava a 100 per hora, la Nuria feia traduccio consecutiva i al final ja no podia ni parlar del cansament. Els xinesos ho tenen extremadament controlat. Per entrar el guia ha hagut de presentar els nostres passaports amb antel.lacio per donar-nos hora. I a la porta ens els han tornat a demanar, juntament amb el permis que portava el guia. I nomes et donen una hora per veure-ho tot. A la sortida fins i tot et tornen a posar un segell al permis. Tot controlat!!

Despres hem anat a dinar i a fer un vol pel casc antic a veure les paradetes d’artesania. Se’ns ha acudit demanar preus i ens hem tornat a estressar.  Aquesta gent s’ofenen si no negocies fins a la mort i regateges el preu tan com puguis. D’entrada et diuen el doble del que val (t’ho escriuen en una calculadora, pq parlant no ens entenem pas) i despres volen que tu els diguis quan en pagaries. El problema es que quan has fet aixo ja no pots marxar! Si preguntes, compres. I si no, ets un maleducat i et diuen que marxis, que no et volen tornar a veure mai mes. Total, que despres d’un mal trangol important amb una venedora del mercat (que ens estirava el brass quan marxavem), hem acabat totes dues amb un collaret de pedres (segons ella, precioses) i tornant cap a l’hotel sense ni mirar a la cara dels altres venedors que ens volien enxufar qualsevol cosa. Buf!! Quin patir!! No preguntarem mai mes.

Com que teniem temps, hem tornat a agafar un rigshaw (per 0,50 centims) i hem estat fent fotos per Lhasa que encara no haviem pogut fer.

Fa una estona ha tornat a fer el diluvi (sembla que toca a aquesta hora cada dia) pero ara ja s’ha aclarit altre cop.

Dema encara som a Lhasa i dema passat ja comenssarem a fer la ruta en 4×4.

Continuara…

petonets

Carol i Nuria 

PD: Agnes, els lavabos d’aqui l’hotel son normals! Que m’havia de pensar jo que serien com aquells forats al terra de la Xina!

Aquest mati ens hem llevat i a les 8 h ens ha vingut a buscar en Khrisna, el guia del Nepal, per portar-nos a l’aeroport. Alla hem facturat i el senyor tontu del mostrador no ens ha volgut donar un seient de finestra al costat esquerre per a cadascuna. Voliem veure l’Everest. Pero ja ens hem espavilat i, com que estavem de costat, hem pogut fer fotos totes dues (un altre carret polit) .

Per cert, que quan hem anat a embarcar ens han dit que ens afanyessim, que ja havia embarcat tothom i erem els ultims. Resulta que havien decidit sortir abans. Coses del “nepali time”. Els horaris aqui son un altre concepte…

El vol ha estat forssa divertit. El capita ha anunciat que a l’esquerra es veia l’Himalaya i tothom s’ha saltat la norma del cinturo i s’ha apilotonat, els uns damunt dels altres per fotografiar l’Everest. A les pobres hostesses no els hi ha fet cas ningu. Repartien menjar i les ignoravem, pobretes.

Quan hem arribat a Lhasa, ens ha vingut a rebre en Tsering, el guia tibeta, amb tres “katha”, unes bufandes blanques com de seda que simbolitzen la benvinguda i la bona sort. Ens ha portat al 4×4 (quin cotxas!) i ens ha donat un paquet de galetes i una ampolla d’aigua a cadascun.  Ens fa veure com a minim 2 litres d’aigua al dia per aclimatar-nos. I a la tarda no ens ha deixat sortir de l’hotel. Per fer repos. Tambe ens han dit que hem de veure te amb mantega de yak (pero no podem prometre res!)(iiiakkghh! kin fastic!)

Estem una mica zombies, com empanades, i caminem a poc a poc sense moure el cap, sense moviments bruscos, tipus robot. Unes gaseles, vaja! Tenim una mica de mal de cap, pero ens hem pres una pastilla i ja ens esta passant.

L’Hotel es molt bonic! Hem posat unes fotos. Des de l’habitacio tenim vistes magnifiques al Potala. Ja ho veureu. 

Hem de confessar que hem trencat les normes i hem sortit al carrer a fer quatre fotos (som incorregibles, no podem parar de disparar!) i a canviar diners.

Tambe hem de confessar que hem embossat el WC. No ens havien dit que no s’hi podia tirar el paper (es veu que es guarda en una papera del costat),  i clar,  hem hagut de trucar a recepcio i ens han enviat dues noietes molt mones vestides de xineta amb un desembossador manual per arreglar el petit desperfecte… (tierra, traganos…).

[jajaja! no podem ni riure pq ens fa mal el cap]

Ara mateix esta caient un diluvi. Ha comenssat fa una estona i trona i tot. Com a minim s’ha refrescat l’ambient, pq feia molta calor. 

Dema visitarem la catedral de Lhasa i segurament el palau d’estiu del Dalai Lama. Al Potala hi anirem dema passat pq s’ha de reservar visita.

Continuarem informant!

PD: La mascara ja la vaig veure ahir, pro no la podia carregar tota la ruta. Si puc tornar-la a veure, us la porto. Agnes, envia’m un emilio amb mes detalls (color, forro per dins o no, paravents o impermeable, etc., ok?)

Avui hem passat tot el dia a Kathmandu. Ens hem llevat a les 7.30 i hem baixat a esmorzar. Molt bo. Tenen coses molt occidentals.
Despres hem contractat un taxi que ens ha portat a l.stupa de Swayambhunath (Estupa dels monos). Ens ha encantat. Estavem tota l.estona amb la boca oberta. I jo mhe polit 2 carrets sencers i una bateria. La Carol s.ha polit les piles de la camera tambe.
Els monos viuen en aquest turo i son “els reis del mambo”. Passegen tranquilament i fins i tot tenen una piscina per a ells solets.

Despres quan baixavem, un parell de “monjos” ens han donat com una benediccio que porta sort. Ens han pintat un punt al front i ens han tirat floretes al cap. Estavem estupendes.

Un cop vista aquesta estupa, hem contractat un altre taxista que no ha parat de tirar-se rots en tot el cami.

Els carrers de Kathmandu gairebe no estan asfaltats, son de terra (o fang) i plens de sots. El taxista anava a velocitat formula 1, en carrers per a 1 sol cotxe en passavem 3. I a mes cal afegir-hi les motos, els rigshaws i els vianants (pq de voreres no n.hi ha). Gairebe feia falta posar-se el casc. Per avanssar, no cal esperar que no vingui ningu en sentit contrari. Per que?? Nomes cal pitar fort i accelerar. Tots tres passem de sobres!! I sense tocar-nos ni un pel. Aixo es el mes sorprenent (i estressant) de tot.

L.estupa de Boudha Bodnath tambe ens ha encantat. Hi havia molts monjos tibetans pregant i donant voltes en el sentit de les agulles del rellotge. I milers de banderes de pregaria de colors.

Hem dinat alla en un restaurant japones per 2 euros i hem anat a l.Hotel a buscar mes carregament de carrets i piles per continuar a la tarda arrassant amb les cameres de fotos.

Despres hem agafat un rigshaw (taxista de bici que pedala i sua molt) i ens ha dut al casc antic: Durbar Square. Un guia molt simpatic (i a qui li ha molat la Carol -encara que ella digui que no-)  ens ha fet la ruta i ens ha entabanat per convidar-lo a una cervesa i tot (tot un luxe per a ells!).

Ens fa molt bon temps. Una calor xafogosa tipus Barcelona al mes d.agost. I de tant en tant, el monso deixa caure quatre gotetes comptades. Res d.important.

Dema ja marxem cap al Tibet. Arribem a Lhasa a les 14.30 si tot va be. Des d.alla no sabem si podrem penjar gaires fotos. Pero si podem ja ho farem.

Ja continuarem informant.

PD: Hem penjat alguna foto mes a la pagina d.ahir. 

PD1: Tieta: tu ja et pots anar fotent de les meves gangues, pero jo  i la Carol ens hem comprat un anorac North Face de Gore-tex amb doble forro per 25 euros cadascuna.

PD2: El meu mobil no te xarxa i per tant esta inutilitzat.  No cal que m.envieu mes SMS.